La Serralada de Marina: un territori en espera

Una caminada popular en defensa dels camins públics, el proper 6 d’abril a Canyet, posa de nou al centre del debat ciutadà la necessitat de protegir i ordenar la Serralada de Marina. Aquesta acció simbòlica evidencia alguns dels grans pendents que afecta l’espai natural més emblemàtic de Badalona. Article publicat a Línia.

El focus de la reivindicació torna a la Serralada de Marina, el gran pulmó verd del nord de l’àrea metropolitana. I és una bona notícia. Ho fa gràcies a la convocatòria ciutadana del pròxim 6 d’abril, quan, coincidint amb el Dia Internacional dels Camins Públics i dels Camins Ramaders, es farà una caminada popular i la lectura d’un manifest davant de l’associació de veïns de Canyet, convocada per diferents entitats del municipi entre les quals la FAVB i les principals entitats excursionistes de la comarca. L’acte vol posar en valor el paper dels camins com a connectors ecològics, com a peces essencials del patrimoni cultural i denunciar l’estat d’abandonament i la falta de polítiques per atenuar la pressió constant i desordenada que pateixen aquests espais. Recentment, l’inventari aprovat recentment per l’Ajuntament de Badalona ha exclòs vies d’ús històric consolidat, “fet que podria facilitar la seva privatització i degradació”. I això que els camins —com recull el manifest— “són essencials per garantir una mobilitat sostenible, facilitar l’accés al medi natural i preservar el patrimoni històric i cultural”. (continua…)

Continue reading

Barraquisme ‘invisible’, encara

No és fàcil de veure, ni en la realitat urbana ni, malauradament, en l’agenda política a #Badalona. I tanmateix, la realitat d’un determinat model d’infrahabitatge persisteix indiferent a la pobladíssima Serra d’en Mena. D’això en parla aquest article meu al Línia, que comença amb aquesta cita de Julià de Jòdar, extreta de l’Atzar i les ombres (Comanegra, 2023): “… Sobre el tortuós i delirant infernacle del soterrani, un seguit de racons foscos i humits concebut per un usurer i traçat per un embriac…”

Continue reading

10 anys d’un govern irrepetible

+Article publicat al Línia Xarxa.

Aquest any es compleixen deu anys d’un govern atípic i, probablement, irrepetible: el que, el maig de 2015, va portar Dolors Sabater a l’alcaldia de Badalona i a presidir un equip format per Guanyem, la seva formació, ERC i ICV-EUiA. Van ser tres anys d’altíssima intensitat, fins que un acord entre PP i PSC va posar fi a aquella experiència un any abans del previst, desencadenant una autèntica muntanya russa en l’estabilitat de la política local. Badalona viuria, en tan sols quatre anys, quatre plens d’investidura. 

D’aquell govern –batejat, segons els gustos, com a ‘de nova política’, ‘del canvi’, ‘republicà’ o ‘indepe’– hi haurà ocasions per parlar-ne al llarg d’aquest desè aniversari. Però, per obrir boca, i tenint en compte que no hi ha res com els exemples concrets, exposo un llistat d’iniciatives que van definir aquell govern de progrés i que, lamentablement, els executius posteriors no van continuar amb la mateixa determinació o, directament, van desmantellar. (continua)

Continue reading

L’urbanisme de sargidora

📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós.

Continue reading

‘X’ vs. Bluesky: arreu fins que calgui

Fins ara, la meva experiència a X –és a dir, al Twitter de l’època Musk– ha estat prou satisfactòria, almenys si m’ho miro des d’un punt de vista personal. He receptat silenci generosament a alguns comptes i n’he blocat d’altres ocasionalment, diria que gran part de les vegades de manera merescuda. Vaig saltant entre diferents llistes, pròpies i d’altres, privades i públiques, i miro de ser exigent a l’hora de seguir perfils. Intento no submergir-me en els abismes d’alguns fils de comentaris ni, en general, passar gaire estona fent scroll. X encara és, la majoria dels dies, un lloc mínimament interessant, i encara forma part de la meva recepta quotidiana per estar informat, explicar les coses que faig professionalment i participar en alguns debats que, segurament perquè tenen lloc a la meva pròpia bombolla, són, ben mirat, prou constructius.

Això és així avui, malgrat tot. I això és així… per ara. (continua)

Continue reading

Quan la TV local incomoda

Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona (més en aquesta notícia del Línia). El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?

Però és un fals dilema, deia al principi de l’article. 

Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia (continua)

Continue reading

Entrenar la mirada

L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.

Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país. 

Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.

Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)

Continue reading

El poder dels petits detalls

Aquesta foto mostra la manera com l’Ateneu Sant Roc té cura dels materials q utilitza. Una petita gran lliçó, que implica compromís ambiental i capacitat organitzativa, i que posa l’accent en els detalls que, sumats, fan gran tota acció. El meu article al Línia d’aquest mes de maig al Línia va d’aprenentatges.

Continue reading

Minúscules i majúscules en una foto

[ Article publicat al diari Línia ]

Ens ha deixat en Joan Guerrero, fotoperiodista a i des de Santa Coloma de Gramenet, català d’elecció i també de convicció. Convicció en un país viscut des de la ciutat, des del barri, i també des de la mal anomenada perifèria. Un patriotisme en minúscula, el seu, i en canvi tan majúscul en mestratge i exemplaritat.

Poques mirades com la seva en el retrat de l’àrea metropolitana i la seva complexa i viva realitat… Inicialment, des d’aquesta gran escola de periodisme i transformació social que va ser Grama i, després, sense perdre en cap moment la connexió colomenca, també a través d’algunes de les grans capçaleres del país. En Joan ens deixa imatges plenes de força i intenció, i un missatge implícit que ens convida a mirar i remirar per veure més enllà en unes fotografies que defugen la condescendència i la cursileria. Fotografia a peu de carrer. En tots els sentits (i amb tota la força) de la paraula. (Continua llegint)

Continue reading

‘Badalonisme’ per a no badalonins

+Article publicat al Crític, aquí.

Badalonisme”: aquest és l’eslògan curt i aparentment neutre que, en la campanya del PP a Badalona al maig passat, jugava audaçment amb els colors corporatius dels seus rivals electorals, i amb el qual Xavier García Albiol va aconseguir un èxit electoral sense precedents, amb 18 dels 27 regidors presents al plenari. Des d’aquell moment, aquest “badalonisme” —entès com una declaració d’intencions que desborda sigles i ideologia— s’ha mantingut a la ciutat, tant de forma física (una gran lona amb el retrat de l’alcalde i la frase en qüestió continua presidint la plaça de la Vila) com ho ha fet en clau política (només cal repassar l’argumentari i el contraargumentari del govern i de l’oposició per veure la seva hegemonia abassegadora en el dia a dia al municipi). D’eslògan electoral a eix vertebrador del debat i de la política local, per tant.

Què hi ha rere aquest “badalonisme”? És realment, un moviment “sense ideologia”? És un fenomen nou en la sempre sorprenent política badalonina? És replicable? (continua)

Continue reading